[Traducció feta amb softcatala.org.]
Aquest matí s’ha inaugurat la quarta edició del Fòrum Marí amb la salut del Mediterrani com a protagonista
• Carmen Ferrer, alcaldessa de Santa Eulària, ha demanat més diners per a tancar el cicle de l’aigua a l’illa
• Manu San Félix ha declarat que a Espanya “som els últims de la classe quant a protecció marina”
• Puri Canals ha assenyalat que “La protecció de la mar que hauríem de buscar és del 100%, no d’un 30%”
Eivissa, 3 de nov. de 2022 – Aquest matí s’ha inaugurat la quarta edició del Fòrum Futur amb la mirada posada en la salut del Mediterrani en el Centre Cultural de Jesús a l’illa d’Eivissa. Una edició en el qual s’analitzarà la situació de la biodiversitat i la necessitat d’establir un 30% d’àrees marines protegides amb l’horitzó posat en 2030; es parlarà del canvi climàtic i els seus efectes nocius que s’estan fent notar en la mar; de la situació de la posidònia, pulmó fonamental del Mediterrani; de la pesca il·legal; d’economia blava; de la protecció legal de la mar i d’ecocidi; i del futur.
En la inauguració institucional, Carmen Ferrer, alcaldessa de Santa Eulària des Riu, ha fet una anomenada a la necessitat de deixar d’abocar aigua mal depurada a la mar: “La salut de la nostra mar té a veure molt amb la depuració de les nostres aigües residuals i el reciclatge d’aquestes. És necessari que es prenga de debò la depuració i la qualitat de l’aigua que després retornem a la mar. És imprescindible destinar els recursos necessaris per a això”, ha declarat la primera edil de la vila del riu.
Després d’aquesta intervenció, la primera conferència l’ha impartida Maximiliano Bello, expert en política oceànica internacional que porta treballant en l’àmbit mediambiental des de fa més de dues dècades per a promoure les prioritats de protecció marina. Laboralment ha estat unit a organitzacions no governamentals internacionals, com la Fundació Minderoo, The Pew Charitable Trusts, Oceana, World Wildlife Fund, el Blue Whale Center, Mission Blue i Island Conservation i assessora a institucions i empreses com Patagonia.
Max Bello ha estat en l’escenari amb Manu San Félix, biòleg marí, divulgador i membre de l’Equip Promotor del Fòrum Marí. Segons Bell, “Espanya està molt arrere en la conservació. La petjada que deixen moltes empreses espanyoles en altres oceans és tremenda, com per exemple amb la pesca del tauró, per a comercialitzar les seues aletes”. A més, ha afirmat que a Espanya li queda molt per fer i per protegir: “Si no podem revertir la destrucció del Mediterrani difícilment podrem revertir la destrucció dels oceans en general. Si no protegim, no hi haurà futur”.
Manu San Félix ha donat suport a les paraules de Max Bello i ha afegit que, “Hem de ser molt més ambiciosos en la protecció de mars i oceans. Perquè estem en un moment clau”. Manu ha sentenciat que a Espanya “estem entre els últims de la classe quant a protecció marina”.
Només el 0,04% del Mediterrani compta amb alta protecció
Però a més de Manu San Félix i de Maximiliano Bello, també han parlat d’àrees marines protegides i de protecció efectiva del Mediterrani en el panell de “Objectiu: 30% d’àrea marina protegida en 2030”, en el qual han intervingut: Ignacio Torres, subdirector de Biodiversitat i Canvi Climàtic de la Fundació Biodiversitat; Zafer Kizilkaya, president de l’organització conservacionista Akdeniz Koruma Derneği; Irene Estaún, directora de la Reserva de la Biosfera Menorca; Puri Canals, presidenta de la Xarxa d’Àrees Marines del Mediterrani; i que ha comptat amb la moderació del periodista Joan Lluis Ferrer, coordinador de la secció de Medi Ambient del grup Premsa Ibèrica.
En aquest panell ha quedat palés de la necessitat que té el nostre país i en concret la mar Mediterrània a augmentar les àrees d’alta protecció. Puri Canals, presidenta de les Àrees Protegides del Mediterrani, MedPan, ha declarat que “protegir un 30% no és res. Hauríem de buscar el 100%”. Canals ha assenyalat que només un 0,04% del Mediterrani compta amb una alta protecció.
Per part seua, el divulgador turc Zafer Kizilkaya ha parlat del model de gestió de la Badia de Gökova en el sud-oest de Turquia, un cas d’èxit dissenyat per ell. Ha defensat la necessitat de comptar amb un pressupost equilibrat perquè les àrees marines siguen efectives. Ha assenyalat que en Gökova el gran servei de vigilància amb el qual compte, és el que aconsegueix l’eficàcia del model: “Necessitem més gestió i zones totalment protegides. Quan la gent veu vindre els meus vaixells sap que està en problemes. I els pescadors que laboren en la zona s’adonen que estan capturant quantitats increïbles de peixos. La pesca sostenible és real entorn de les zones protegides”.
Per part seua, Ignacio Torres, subdirector de la Fundació Biodiversitat ha assenyalat que un bon objectiu per a Espanya “seria arribar a un 30% de protecció i un 10% de protecció estricta. Però hem d’aconseguir un consens de tota la societat. No podem tindre a un exèrcit vigilant”.
Per a Irene Estaún, directora de la Reserva de la Biosfera de Menorca, la conclusió és que: “Fa falta diners, clarament. Cal fer inversió en investigació i educació”.
Dos projectes que cuiden la Posidònia
El Fòrum Marí en la seua quarta edició ha volgut enguany fer un reconeixement especial al Consell de Formentera i al Ajuntament d’Eivissa pel treball que realitzen d’investigació i de divulgació per a preservar la Posidònia, amb dues iniciatives que compleixen 5 anys. Formentera amb el seu “Save Posidonia Project” i Eivissa amb “Viu la Posidònia”. El panell ha estat moderat per Elena Gregori, delegada d’Eivissa i Formentera d’IB3.
Alejandra Ferrer, vicepresidenta del Consell de Formentera ha assenyalat que “Queda molta faena per fer i no és només labor de les administracions, sinó també de la ciutadania. Som una societat i hem de treballar en consens. És un dels reptes més importants del futur”.
Per la seua part Jordi Salewski, regidor de medi ambient de l’ajuntament d’Eivissa ha fet especial èmfasi a conéixer bé tot el procés de vida de la Posidònia que tant ofereix a la nostra mar. “Frenar o canviar coses no vol dir que no hi haja treball, ni oportunitats. Com a illa, hem d’entendre que la posidònia seca a la platja no és fem. Perquè sinó la tenim, les platges desapareixeran”, ha declarat Salewski.
A més, al llarg del dia de hui s’han presentat en dos blocs, projectes més personals i pròxims a les illes balears. El primer han intervingut Maximiliano Juárez, CEO de Another Round; Lucca Criscuolo, dissenyador de Etikology i Fashion Revolution España; Marzia Lami i Josep Cartoixá de la Plataforma Ciutadana de Formentera; Coco Francavilla, CEO de Música per a la mar; i Matías Burgos, uns dels fundadors d’Aigua KMZero. El panell ha sigut moderat per Arnau Camarena, periodista i presentador de la Televisió d’Eivissa i Formentera.
Aquesta vesprada es presentaran més projectes locals sota el lema “La passió porta a l’èxit. Intervindran Txema Brotons, director científic de Tursiops; Flor Dell’Agnolo, secretariat tècnic d’Aliança Mar Blava; Diana Puig, Associació Maltesa de la Mar; Mirko Abbruzzese i Diego de la Vinya, cofundadors de One Planet, One Life; i Carlos Salord, Per la Mar Viva.Es presentarà a més l’Informe Mar Balear elaborat per la fundació Marilles, membre de l’Equip Promotor del Fòrum.
La jornada es conclourà amb el panell “Simbiosi entre ciència, dret i criminologia per a protegir els ecosistemes marins, que compta amb intervencions per Ascensión García Ruiz, professora de Dret Penal i Criminologia de la Universitat Complutense de Madrid; Pablo Serra-Palao, investigador FPU del Centre d’Estudis de Bioderecho, Ètica i Salut de la Universitat de Múrcia; i Esteban Morelle-Hongria del Centre d’Estudi de Dret Penal, Criminologia i Intel·ligència, de la Universitat Jaume I. La periodista, escriptora i criminòloga Cristina Amanda Tur actuarà com a moderadora.
El Fòrum Marí seguirà demà divendres dia 4 i amb el taller de bones pràctiques en navegació conscient el dia 9.
