El reconegut científic ha intervingut en la segona jornada del Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera juntament amb expertes com la Dra. Salud Deudero, la Dra. Núria Marbà i la Dra. Mélanie Juza.
Eivissa, 15 d’octubre de 2025 — “La nostra gran debilitat ha estat abordar el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la seguretat alimentària com si fossin problemes independents”, ha afirmat el Dr. Rohan Arthur, investigador de la Nature Conservation Foundation de l’Índia, durant la seva intervenció al panell “Els 10 reptes de la Dècada dels Oceans”, celebrat aquest dimecres al Teatre Pereyra d’Eivissa, en el marc de la segona jornada de la setena edició del Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera.
Aquest panell ha reunit també la Dra. Salud Deudero, directora del Centre Oceanogràfic de Balears (COB – CSIC), que ha denunciat l’acumulació de contaminants al medi marí i una pèrdua de biodiversitat sense retorn; la Dra. Núria Marbà, investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB), que ha subratllat la urgència de reduir les emissions per evitar escenaris d’escalfament extrem i pujada del nivell de la mar; i la Dra. Mélanie Juza, científica del SOCIB, que ha alertat sobre les onades de calor marines amb temperatures superiors als 28 °C a la Mediterrània. Per la seva banda, Macarena Marambio, estudiant predoctoral de l’ICM-CSIC, ha reivindicat una ciència participativa que impliqui les comunitats locals i promogui la cultura oceànica des de l’educació.
La taula ha estat moderada pel periodista Joan Lluís Ferrer i forma part de la programació tècnica del Fòrum, conduïda per Inma Saranova, directora d’IbizaPreservation, en representació de l’equip promotor, integrat per Fundación Pacha, Trasmapi, Insotel, Marina Ibiza, OD Group, The White Angel, Fundación Marilles i Vellmarí, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Eivissa, Ajuntament de Santa Eulària des Riu, Redeia, Fundació Guillem Cifre de Caixa Colonya, Teatre Pereyra, IB3 i PIMEEF.
Turisme, sostenibilitat i posidònia
La jornada ha començat amb una taula sobre sostenibilitat, empresa i turisme en l’horitzó de l’Agenda 2030, on diversos responsables públics han abordat els reptes per conciliar el desenvolupament turístic amb la protecció de l’entorn. Pedro Juan Planas, gerent de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, ha subratllat la importància de situar la sostenibilitat al centre de les polítiques públiques i ha destacat els avenços en la cartografia de la posidònia; Juan Miguel Costa, director insular de Promoció Turística del Consell d’Eivissa, ha assenyalat la necessitat de trobar un equilibri entre l’experiència del visitant i la qualitat de vida dels residents, en “un entorn fràgil” com Eivissa; i Artal Mayans, conseller de Turisme de Formentera, ha defensat la proposta d’establir una taxa per als visitants d’un sol dia a la Pitiüsa del sud. “No és una penalització, és una contribució justa al territori”, ha dit Mayans.
També hi han intervingut Rubén Sousa, regidor de Mobilitat i Turisme de l’Ajuntament d’Eivissa, que ha insistit en la necessitat de comptar amb dades reals per conèixer el llindar de creueristes que pot suportar l’illa, així com el nombre de creuers; i Mónica Madrid, regidora de Medi Ambient de Santa Eulària des Riu, que ha recalcat el paper de la posidònia morta en la protecció costanera i ha defensat la seva revalorització com a actiu ambiental i turístic: “No es pot imaginar un bosc sense fulles com no és possible una platja sense posidònia morta”, ha assegurat. A continuació, Eduardo Maynau, delegat regional de Redeia, ha explicat la iniciativa de Boscos Marins, impulsada per la mateixa companyia des d’Eivissa, com a exemple de com la restauració marina i el desenvolupament empresarial poden anar de la mà.
La segona taula, “El sector turístic com a palanca de canvi per conservar la mar balear”, ha estat moderada per Sandra Espeja, coordinadora de projectes de la Fundació Marilles. En ella, Anna Carbonell, directora de la consultoria Honu Sostenibilitat Turística, ha defensat una comunicació transparent per involucrar el client més enllà del greenwashing. Catalina Alemany, directora de RSC de RIU Hotels & Resorts, ha subratllat que “les memòries de sostenibilitat no han de ser per convèncer, sinó per mostrar fets”, i ha plantejat que l’hotel del futur ha d’haver resolt l’impacte de les seves aigües residuals i els efectes nocius de les depuradores sobre el medi marí.
Per la seva banda, Joel Rodríguez, representant de Trasmapi, ha explicat que, encara que la naviliera ha adaptat la seva flota per poder operar amb biocombustibles capaços de reduir les emissions en un 90 %, la manca d’un subministrament estable d’aquest combustible a Eivissa suposa el principal obstacle per a la seva implantació efectiva. A continuació, Lucas Prats, propietari de l’Agroturisme Can Lluc, ha tancat la sessió destacant que “la sostenibilitat ha vingut per quedar-se, i el turisme ha d’assumir el seu paper actiu”.
La tercera taula, titulada “Caracterització de la contaminació de la mar pitiusa i balear”, moderada per la periodista Laura Ferrer Arambarri, ha reunit veus expertes en investigació i gestió ambiental. La Dra. Carme Alomar, representant del Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Balears, ha denunciat la manca de seguiment després de fenòmens meteorològics extrems i ha reclamat protocols d’actuació davant episodis de contaminació costanera. Per la seva banda, el Dr. Esteban Morelle-Hungría, professor permanent a la Universitat Jaume I, ha parlat de “greenwashing normatiu”, assenyalant que “sota el paraigua de la sostenibilitat s’aproven lleis de dubtosa efectivitat que generen impactes reals sobre els ecosistemes”. El Dr. César Bordehore, professor titular d’Ecologia Marina a la Universitat d’Alacant, ha defensat la creació d’una xarxa de reserves marines “No Take” —zones on es prohibeix la pesca— com a estratègia clau per recuperar espècies, millorar la pesca professional i recreativa i multiplicar el valor d’activitats com el busseig.
La jornada ha continuat a la tarda a la seu de la PIMEEF, amb dos tallers pràctics que han esgotat les places disponibles. El primer, titulat “De la mar al plat: cuina amb producte de la mar local, de temporada i sostenible”, ha estat dedicat a la pesca sostenible i la gastronomia local, i ha estat conduit per Elisa Martínez (Aliança Calant Xarxes), Toni Sastre (patró major de la Confraria d’Eivissa) i Toni Tur (responsable de la marca Peix Nostrum). El segon taller, “Art i conservació. Creant consciència a través de la creativitat”, ha estat coordinat per Núria Sintes (PescArt Menorca – Plastic Free Menorca – Menorca Preservation) i dirigit per l’artista Magda Triay, que ha treballat amb xarxes reciclades per sensibilitzar sobre la contaminació marina.
La programació del Fòrum Marí continua demà dijous amb una jornada matinal dedicada a la formació jurídica en medi ambient i oceans a la seu de la PIMEEF, i a la tarda amb la cloenda institucional al Teatre Pereyra a partir de les 17 hores, que inclourà l’Ocean Film Festival i la conferència final a càrrec de l’exploradora marina Gádor Muntaner.
