Especialistes de primer nivell com Damià Gomis, Teresa Alcoverro, Núria Marbà i Salud Deudero, entre d’altres, han analitzat els desafiaments clau per a la conservació de la Mediterrània.
Eivissa, 14 d’octubre de 2025 — Reduir el pes del transport aeri, terrestre i marítim en el marc d’una transició cap a la descarbonització; garantir a tots els municipis la separació efectiva de les xarxes d’aigües pluvials i fecals; incorporar la capacitat de càrrega real de l’entorn en tota planificació urbanística, i abordar la contaminació marina des d’una visió de salut planetària. Aquestes han estat algunes de les principals conclusions tècniques consensuades per les persones participants en les taules de treball celebrades aquest dimarts en el marc de la setena edició del Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera, que ha iniciat el seu programa amb una jornada dedicada a l’anàlisi científic i tècnic dels reptes ambientals de la Mediterrània.
L’objectiu ha estat “millorar-ne l’estat ecològic i avançar cap a una gestió més sostenible dels recursos marins i costaners”, segons ha indicat l’organització de la trobada.
El Fòrum Marí, que se celebra del 14 al 16 d’octubre, ha reunit més d’una vintena d’especialistes de primer nivell en temes com el canvi climàtic, la contaminació marina i la regressió de les praderies de Posidonia oceanica durant la seva jornada inaugural. Les sessions, desenvolupades en format en línia a causa de la previsió de pluges, han estat inaugurades per Inma Saranova, directora executiva d’IbizaPreservation, en representació de l’equip promotor del Fòrum, integrat també per Fundación Pacha, Trasmapi, Insotel, Marina Ibiza, OD Group, The White Angel, Fundación Marilles i Vellmarí.
Les propostes formulades en aquestes taules es debatran en plenari per donar lloc a una trentena de mesures adreçades a les administracions competents amb l’objectiu de reforçar la protecció de la mar Balear des d’una base tècnica, científica i participativa.
La primera taula, centrada en el canvi climàtic i l’augment de la temperatura de la mar, ha estat moderada pel doctor John Y. Dobson, investigador postdoctoral en Ecologia Marina de la Universitat d’Alacant, i ha reunit aportacions clau des de diferents àmbits científics i tècnics. El doctor Damià Gomis, director del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, un dels majors experts internacionals en física de la Terra, ha advertit que “el llindar tèrmic de la posidònia ja se supera cada estiu en diversos punts de la Mediterrània”, una tendència que amenaça la seva viabilitat a mitjà termini.
Així mateix, la investigadora Mélanie Juza, del Sistema d’Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB), ha presentat una eina digital que permet detectar onades de calor marines en temps real i anticipar-les fins a deu dies, fet que permet planificar respostes més eficaces davant dels seus impactes. Durant la seva intervenció, Jaume Estarellas, tècnic de Medi Ambient del Consell Insular d’Eivissa, ha alertat sobre la proliferació d’espècies invasores associades a la tropicalització de la mar, i Vicent Forteza, tècnic de la Direcció General de Pesca de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha exposat els efectes de l’escalfament de la mar sobre espècies pesqueres sensibles, com la morena.
Per la seva banda, Raquel Vaquer Sunyer, oceanògrafa i doctora en Ciències Marines, i responsable científica de l’Informe Mar Balear a la Fundació Marilles, ha defensat la necessitat “d’integrar el coneixement científic en la presa de decisions polítiques”. Ha tancat aquesta taula Anna Bigas, responsable de Relacions Institucionals d’OD Hotels, que ha compartit exemples de bones pràctiques del sector hoteler en eficiència energètica i sostenibilitat.
La segona taula ha abordat la contaminació marina provocada per abocaments, plàstics i substàncies emergents, moderada pel doctor César Bordehore Fontanet, professor titular d’Ecologia Marina a la Universitat d’Alacant. La doctora Salud Deudero, directora del Centre Oceanogràfic de Balears del CSIC, ha alertat sobre l’impacte ecològic dels microplàstics en els ecosistemes marins i ha defensat la necessitat de “mesures com la retirada de productes que continguin polièster, com les tovalloletes humides, i la implantació de filtres de microfibres a les rentadores”. El doctor Diego Kersting, investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA – CSIC-UIB), ha presentat un estudi que demostra la presència de microplàstics en coralls protegits de la reserva marina de les illes Columbrets.
Des de l’àmbit municipal, Diego Ponce, oceanògraf i tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, i Javier Asensio, tècnic de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera, han coincidit a assenyalar les limitacions normatives que impedeixen a les administracions locals actuar de manera efectiva davant dels abocaments. Joel Rodríguez, membre del departament tècnic de Trasmapi, ha explicat les mesures adoptades per la naviliera en matèria de navegació responsable. Finalment, Léa Leuzinger, coordinadora de Salvem sa Badia de Portmany, ha denunciat que “la manca de decisions valentes agreuja la vulnerabilitat ambiental del territori” i ha reclamat una governança ambiental basada en l’evidència científica, la participació ciutadana i la planificació.
La tercera taula s’ha centrat en els impactes sobre les praderies de Posidonia oceanica i ha analitzat en profunditat el cas de la badia de Talamanca. Ha estat moderada pel doctor Esteban Morelle-Hungría, professor permanent a la Universitat Jaume I. La doctora Teresa Alcoverro, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB – CSIC), i la doctora Núria Marbà, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA – CSIC-UIB), considerades referents internacionals en l’estudi de la posidònia, han coincidit a alertar sobre la regressió d’aquestes praderies pels efectes del fondeig, els abocaments i l’eutrofització. Marcial Bardolet, tècnic de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern de les Illes Balears, ha explicat per la seva banda el funcionament de l’operatiu de vigilància sobre fondeig i ha anunciat la propera instal·lació d’un camp de boies ecològiques a la badia.
Per la seva banda, Aurora Moreno López, tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Eivissa, i María Galludo, tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, han abordat la creixent pressió del turisme nàutic, mentre que Francisco Sobrado, membre del Grup d’Estudis de la Naturalesa de les Pitiüses (GEN-GOB), ha presentat els resultats del seguiment científic de la posidònia a la zona, que confirmen una “degradació severa”. Ha tancat la sessió Ramón Van der Hoff, president de l’Associació Nàutica d’Eivissa, que ha subratllat la necessitat d’una planificació participada que “garanteixi la compatibilitat entre conservació ambiental i activitat recreativa”.
Les taules tècniques formen part de la primera jornada del Fòrum Marí, que continua aquest dimecres, 15 d’octubre, amb taules de diàleg sobre sostenibilitat, turisme i conservació marina al Teatre Pereyra, i amb tallers de cuina sostenible i art amb xarxes reciclades a la tarda a la seu de la PIMEEF (Avinguda d’Espanya, 18, Eivissa).
