Referents estatals de la ciència i la divulgació adverteixen de la intensificació de les pluges torrencials i reclamen des d’Eivissa mesures concretes de prevenció i adaptació davant les seves conseqüències
Eivissa, 21 d’octubre de 2026 – El VIII Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera ha reclamat aquest dimecres mesures concretes per fer front als fenòmens meteorològics extrems que afecten cada vegada més el Mediterrani, després de les recents pluges torrencials registrades a les Pitiüses i altres punts de la regió. La jornada, celebrada a Sa Peixateria, a Eivissa, ha reunit referents de la ciència, la meteorologia i la divulgació ambiental que han insistit en la necessitat d’anticipar-se als riscos i convertir el coneixement científic en decisions que permetin protegir la població.
La trobada, impulsada per un equip promotor format per Ibiza & Formentera Preservation, Trasmapi, Ramat, Fundación Pachá, Insotel, The White Angel, Fundación Marilles, Marina Ibiza i l’Asociación Vellmarí, ha comptat amb una destacada participació de dones científiques, investigadores i divulgadores. Les seves intervencions han deixat un missatge compartit: encara que alguns efectes del canvi climàtic ja són inevitables, encara som a temps d’evitar els pitjors escenaris i reduir-ne l’impacte.
Aquesta edició compta, a més, amb el finançament de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern balear, l’Ajuntament d’Eivissa, Redeia i la Fundació Guillem Cifre de Colonya, i amb la col·laboració del Teatro Pereyra i el Consell de Formentera.
Durant la seva participació, la investigadora Samira Khodayar, del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), ha advertit que el canvi climàtic no és únicament una crisi ambiental, sinó també «un problema social i econòmic que afecta la salut, l’aigua, l’agricultura i la vida quotidiana». La científica ha advertit que l’escalfament global intensifica les sequeres i pot provocar pluges torrencials més fortes, perquè l’augment de les temperatures permet que l’atmosfera acumuli més humitat. «El futur no depèn només de quant canviï el nostre clima, sinó de com decidim preparar-nos per a aquest canvi», ha subratllat.
Els fenòmens extrems, cada vegada més presents
El climatòleg i presentador d’‘Aquí la Tierra’, Jacob Petrus, ha posat el focus en les pluges torrencials registrades recentment a Eivissa, Oliva i altres punts del Mediterrani. Durant la seva intervenció, ha mostrat imatges de les inundacions i dades d’una tempesta que havia afectat Còrsega tot just un dia abans, on, segons les xifres exposades, es varen arribar a acumular 417 litres per metre quadrat en tres hores. «Començam a veure al Mediterrani coses a les quals no estam acostumats», ha advertit.
Petrus també ha abordat l’episodi meteorològic registrat els dies 3 i 4 d’octubre davant la costa catalana, on, segons un estudi preliminar de l’AEMET, les elevades temperatures del Mediterrani varen afavorir per primera vegada un intent de formació d’un cicló tropical. El climatòleg ha advertit que l’escalfament de la mar pot afavorir aquest tipus de fenòmens i ha assenyalat que, el dia anterior a la seva intervenció, les aigües balears registraven temperatures entre tres i quatre graus per damunt de les habituals.
Davant aquesta situació, ha reclamat una implicació més gran de les administracions. «Què s’ha fet a Eivissa per combatre les pluges torrencials? Cal reclamar-ho», ha plantejat Petrus, tot recordant que les polítiques públiques tenen una capacitat d’actuació molt més gran que les decisions individuals. També ha criticat la manca d’acció davant les evidències científiques. «És de cínics saber què està passant i no fer res», ha afirmat, tot i que ha insistit que encara som a temps de combatre el canvi climàtic reduint la contaminació i protegint la biodiversitat.
La necessitat de traslladar els advertiments científics a les decisions polítiques també ha estat un dels eixos de la intervenció de Cristina Monge. La politòloga, vinculada a la Universitat Complutense de Madrid i al Basque Centre for Climate Change (BC3), ha defensat que les administracions s’han d’anticipar als problemes, en lloc de limitar-se a respondre quan els danys ja s’han produït. També ha qüestionat que la transició ecològica es presenti com una renúncia al benestar. «Per què consideram que canviar el nostre model és un sacrifici?», ha plantejat, tot assenyalant que transformar l’economia pot obrir oportunitats per millorar la qualitat de vida.
Per la seva banda, la física i meteoròloga Isabel Moreno, divulgadora de RTVE, ha comparat l’evolució del clima amb un viatge en tren per explicar que l’escalfament actual avança a una velocitat excepcional. Durant la seva conferència, ‘Viatge a una nova era’, ha advertit que alguns dels seus efectes persistiran durant molt de temps, fins i tot encara que es redueixin les emissions. Tanmateix, ha recordat que les decisions presents encara poden evitar conseqüències més greus. «Escrivim el millor destí possible», ha conclòs.
El debat, moderat per Jorge Neri, de Cambio16, també ha abordat la relació entre economia i medi ambient. «Sense la natura no hi ha viabilitat», ha afirmat Neri, tot defensant que la conservació dels recursos naturals ha d’ocupar un lloc central en les decisions econòmiques.
Per la seva banda, el divulgador ambiental José Luis Gallego ha aportat una perspectiva històrica per recordar que la comunitat científica fa dècades que alerta de les conseqüències de l’escalfament global. Durant la seva conferència ‘Crisi climàtica. El fracàs de la raó’, ha reconegut la seva frustració davant la manca de respostes i ha compartit una experiència personal: tot just una setmana abans, el seu habitatge havia patit una inundació.
Gallego també ha qüestionat la incapacitat del sistema econòmic per frenar l’escalfament global, malgrat els advertiments científics acumulats durant dècades. «El canvi climàtic és el fracàs més gran dels mercats», ha afirmat, en referència a un model que no ha tingut en compte els costos ambientals de la seva activitat. Tanmateix, el divulgador també ha defensat que la transició cap a una economia més sostenible representa una oportunitat per generar ocupació, impulsar la innovació i desenvolupar noves activitats econòmiques. «La resposta al canvi climàtic és una oportunitat de desenvolupament brutal», ha conclòs.
La protecció del Mediterrani, un altre dels reptes
La conservació del medi marí també ha ocupat la primera part de la jornada. Raquel Vaquer-Sunyer, vinculada a l’Informe Mar Balear, ha advertit de les pressions que exerceixen el turisme, les embarcacions i els abocaments sobre les aigües de les illes. «Eivissa és l’illa que té menys platges amb una qualitat de l’aigua excel·lent a les Balears», ha assenyalat, tot i que també ha recordat que les mesures de conservació donen resultats. «Protegir la mar funciona», assegurava Vaquer-Sunyer.
Així mateix, Esteban Morelle-Hungría, director de l’Aula IbizaPreservation de Criminalitat Blava de la Universitat Jaume I, ha presentat els darrers resultats de l’estudi MarPITIUS, que ha detectat partícules amb aparença de plàstic en totes les mostres recollides a les aigües de les Pitiüses. Tot i que encara se n’ha de confirmar la composició, l’investigador ha insistit en la importància de continuar investigant.
La protecció de les praderies marines també ha reunit la biòloga marina Elena Díaz-Almela, que ha abordat els efectes del canvi climàtic sobre la posidònia; la doctora Mercedes Varela, de Posidonia EcoSports-Eurofins Munuera, que ha destacat el paper del busseig sostenible, i Beatriz Marín, de l’IMEDEA (CSIC-UIB), que ha recordat que conservar els ecosistemes existents és més eficaç i econòmic que restaurar-los una vegada danyats. Marta Florido, de la Universitat de Sevilla, ha completat aquest bloc amb una intervenció sobre l’expansió de l’alga invasora Rugulopteryx okamurae i la importància de detectar-la a temps.
La pressió del fondeig sobre la posidònia s’ha abordat en una taula moderada per Sandra Espeja, de la Fundación Marilles, en què han participat Xisco Sobrado, del GEN-GOB Eivissa; Artal Mayans, del Consell de Formentera; Ramón Van der Hooft, de l’Associació d’Empreses Nàutiques d’Eivissa i Formentera (AENIB); Pedro Francisco Gil, de l’Associació d’Empreses de Xàrter d’Eivissa i Formentera (AECIB), i Diego de la Viña, d’Essence Sailing. La jornada també ha comptat amb les intervencions de Patricia Gómez, de Caixa Colonya.
Una crida a actuar sense perdre l’esperança
Les institucions també han acompanyat el VIII Fòrum Marí durant l’obertura i la cloenda, amb un missatge centrat en la vulnerabilitat de les illes i la necessitat de protegir-ne el patrimoni natural. En aquest sentit, Ignacio José Andrés Roselló, del Consell d’Eivissa, i Verónica Castelló, del Consell de Formentera, han destacat la importància de conservar l’entorn marí. «La mar no és només allò que ens envolta, és part del que som», ha afirmat Castelló.
En aquesta mateixa línia, la directora d’Ibiza & Formentera Preservation, Inma Saranova, ha defensat que la gravetat dels problemes ambientals no ha de conduir a la resignació. «Imaginem possibilitats i respostes. No podem permetre que la paràlisi ens freni», ha assenyalat, tot animant a cercar solucions compartides.
La jornada ha conclòs amb la intervenció de Jordi Grivé, de l’Ajuntament d’Eivissa, i ha inclòs música en directe de Felt Oxytocin i pintura en viu de Cristina Reina. La programació continuarà demà, dijous 22 d’octubre, a les 19.30 hores, amb la projecció gratuïta del documental ‘Ocean with David Attenborough’ al Teatro Pereyra d’Eivissa, i a les 19.00 hores a la Sala de Cultura de Sant Francesc, a Formentera.
