17 ponents que han ofert anàlisis i solucions als problemes als quals s’enfronta el nostre Mediterrani
- Els experts han destacat que el cost degut a la inacció serà superior a si s’actua
- Eivissa compta amb 58 punts d’immersió que són una experiència magnífica per a desenes de milers de turistes que cada any busquen activitats alternatives al sol i platja
Eivissa, 10 de novembre de 2023. El El Fòrum Marí s’ha traslladat aquest matí a la Universitat de les illes Balears. Avui la proposta era “Aproximacions al Medi marí des de l’Acadèmia: jurisprudència, turisme i educació. I s’han escoltat intervencions que han ofert perspectives per a valorar la situació del Mediterrani des de diferents perspectives. Han parlat juristes, biòlegs, filòlogues, docents i pedagogues. S’han introduït conceptes com els dels impactes antròpics, la justícia blava, el dret de la naturalesa, el de Justícia Social en l’educació ambiental.
17 ponents que, des de la UIB, han ofert anàlisi i solucions als problemes als quals s’enfronta el Mediterrani.
En la primera taula rodona del matí, “Impactes antròpics sobre ecosistemes marins”, han participat Pablo Rodríguez Ros, ambientòleg de la Fundació Marilles; César Bordehore, professor del departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant; Teresa Alcoverro, investigadora del CEAB-CSIC; Esteban Morelle-Hungría, professor en Criminologia i Dret Penal en el Centre de Recerca en Dret Penal de la Universitat Jaume I; que han estat moderats per Marta Puxan, investigadora investigadora distingida del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.
En aquesta primera part de la jornada s’ha parlat de la necessitat de tenir “un oceà i mars sanes i saludables que ajudin a combatre els efectes del canvi climàtic”, com ha assenyalat Pablo Rodríguez Ros. Teresa Alcoverro ha afegit, a més, que “la qualitat òptima de l’aigua en la costa és fonamental per a la biodiversitat. La posidònia, es veu afectada pels nutrients que s’aboquen a l’aigua a causa d’una mala depuració de les aigües, si està sana, farà la seva funció de barrera natural i ens protegirà contra efectes adversos provocats pel canvi climàtic”. Alcoverro ha assenyalat que els abocaments indesitjats tenen una fàcil solució “millorar els sistemes de depuració”.
Per part seva, Esteban Morelle ha analitzat des de la Criminologia verda a un dels “genets de l’apocalipsi” com és l’acidificació de mars i oceans. Un dels límits planetaris que ja s’han creuat. En els últims 200 anys, l’aigua de l’oceà s’ha tornat un 30% més àcida, una taxa de transformació química 100 vegades més ràpida que la registrada allí en els últims 55 milions d’anys.
“La Posidònia oceànica és una de les espècies que es configuren com un aliat per a garantir la seguretat planetària, a l’ésser un embornal natural de diòxid de carboni, coneguda com el “pulmó blau” del Mediterrani; les conseqüències d’un increment de l’acidesa de mars i oceans poden afectar tant directa com indirectament a aquesta espècie que, al seu torn, conté altres espècies. Les interrelacions existents entre els ecosistemes aquàtics i terrestres poden permetre que els danys ecològics generats per l’acidificació marina i oceànica s’evidenciïn a gran escala, a l’ésser un problema global”, ha assenyalat Morelle.
En la segona taula rodona, “Dret de la naturalesa i justícia blava”, han participat Pablo Serra, investigador en l’àrea de Filosofia del Dret de la Universitat Pontifícia de Cometes; Teresa Fajardo, professora titular de Dret Internacional Públic de la Universitat de Granada; Gema Varona, directora de l’Institut de Criminologia d’UPV-EHU; Susana Borras, Universitat Rovira i Virgili, professora agregada de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili; i Ascensión García Ruiz, professora Doctora interina de Dret penal i Criminologia Universitat Complutense de Madrid.
Teresa Fajardo ha dit que el cost degut a la inacció serà superior a si s’actua. Ha recordat que “Nosaltres som l’oceà i l’oceà som nosaltres”. Per la seva part Susana Borras ha recordat que “som éssers interdependents i ecodependientes. Estem necessitats d’un canvi estructural que va més enllà de les narratives jurídiques”
Paisatge submarí
També s’ha parlat de com acostar aquesta problemàtica a l’educació, tant a professors com alumnes. Irene Guevara Herrero i José Manuel Pérez Martín, investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid han comptat com introduir termes com a justícia social i educació ambiental en el currículum educatiu d’infantil i primària. Al llarg de la seva intervenció, han presentat eines per a això.
Per la seva part Juan Miguel Costa, director insular de Turisme; Javier Rodríguez Pandozi, director de IBEAM; i Inma Saranova, directora de IbizaPreservation, han presentat un vídeo en el qual han col·laborat les tres institucions. Una pel·lícula en el qual es mostra, com ha indicat Saranova que “Eivissa no és només extraordinària en la seva superfície, sinó que Eivissa també és extraordinària per tota la vida que hi ha sota les aigües i pel seu extraordinari patrimoni cultural compost per derelictes enfonsats, i altres restes arqueològiques que testifiquen la història de civilitzacions, societats i persones que van acabar cobertes per la mar”.
En aquesta conversa entre els tres han anat ampliant aquest concepte de Paisatge Submarí que pugui integrar tots aquells elements del nostre patrimoni, natural i cultural, que identifiquen i uneixen a les persones que formen part de les comunitats. A més de que és una activitat sostenible i que no afecta la mar. Costa ha assenyalat que “visitar els 58 punts d’immersió repartits per tota l’illa, són una experiència magnífica per a desenes de milers de turistes cada any que busquen activitats alternatives al sol i platja”.
La jornada ha finalitzat amb la presentació de dues activitats que combinen a la perfecció turisme, entorn marí i responsabilitat com són les desenvolupades per Maarten Bernhart, fundador i CEO de La Bella Verda, i l’activitat que desenvolupa Pescaturisme a Mallorca, i que ha comptant José Martínez, CEO de Pescaturisme.
