[Traducció feta amb softcatala.org.]
La quarta edició del Fòrum Marí tanca amb una crida a l’acció
• El Fòrum Marí presentarà les seues peticions als partits polítics perquè siguen incloses en els programes electorals
• Els assistents al fòrum també consideren necessària la coordinació entre administracions per a afrontar els reptes que planteja la protecció marina
Eivissa, 4 de nov. 2022 – El Fòrum Marí ha creat un espai col·laboratiu amb les persones assistents per a ajudar en el procés iniciat des de Fundació Marilles, una de les entitats promotores del Fòrum, amb la intenció de recopilar diverses propostes que puguen ser incloses en els programes electorals dels partits polítics de cara a les eleccions del mes de maig de 2023.
Així, el dijous el Fòrum va obrir al públic la participació a través d’una eina digital en el qual els i les assistents han anat escrivint les seues propostes i aquest divendres s’han presentat set propostes concretes. La més votada ha sigut la regulació de fondejos mitjançant boies ecològiques ja que un dels principals problemes que enfronta la posidònia oceànica a Balears és, precisament el fondeig il·legal de vaixells sobre les prades d’aquesta planta marina, principal pulmó del Mediterrani.
A més, les propostes del Fòrum també inclouen la millora del tractament d’aigües residuals i el control d’abocaments i aigües deficientment depurades a la mar, així com la creació d’una xarxa de reserves marines integrals en el 30% del territori, un tema que ha sigut un dels principals dins del Fòrum Marí amb una taula sencera dedicada a aquest assumpte i amb peticions directes per part de Marcos Marí, de Trasmapi, membre del grup promotor, en el discurs de clausura d’aquesta quarta edició.
Però no sols això, els assistents al Fòrum Marí, consideren també que per a millorar la situació de les nostres mars és necessària una aposta ferma pel decreixement turístic. Sobre aquest assumpte s’ha debatut durant la sessió de treball en la qual han participat Sandra Espeja, de Fundació Marilles, Inma Saranova, directora de IbizaPreservation, Cres Horta, de la Fundació Pachá i Marc Rahola, CEO de OD Group, qui ha mostrat el seu acord amb aquest punt i ha manifestat que el decreixement és necessari i que aquest ha de fer-se des del consens i el debat fonamentat en l’evidència.
També la coordinació entre municipis per a harmonitzar bones pràctiques en la costa, la reducció de residus, molt especialment els plàstics i les accions d’educació i sensibilització s’han inclòs entre les propostes formals del Fòrum.
Les propostes dels més joves
A més, els joves en el Fòrum Futur de Formentera, en el mes de maig passat, van demanar que era necessari i urgent fer un canvi. Hui tres d’elles, Iliana, Lou i Melissa, que a més van ser guanyadores del Concurs de quilòmetres de plàstic Iris, han llegit les propostes acompanyades per la seua professora Stephanie Cornejo, docent del Liceu Francés d’Eivissa. Les seues cinc peticions són les següents:
– Treballar per a tindre la mar més neta, perquè respire. Per a això és necessari prohibir, de veritat, l’ús dels plàstics d’un sol ús. Unes 229.000 tones de plàstic es filtren cada any a la mar Mediterrània, segons un informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) de 2020.
– Cal parar els abocaments, per a això les administracions han d’invertir més diners en depuradores. L’últim informe de l’Observatori de Sostenibilitat confirmava que les depuradores d’Eivissa aboquen a la mar un 52% d’aigua amb quantitats de matèria orgànica per damunt de la legalitat.
– Que es prohibisca fumar a les platges. A Balears es venen uns 86 milions de paquets de tabac, la qual cosa suposa que es posen en circulació un total de 1.720 milions de burilles en el territori. Una burilla pot tardar fins a 12 anys a desintegrar-se i és capaç de contaminar fins a 10 litres d’aigua marina i fins a 50 litres en el cas de l’aigua dolça.
– Que es multe als vaixells que tiren els seus ancores sobre la Posidònia. És necessari que hi haja una major vigilància i que les multes siguen molt altes perquè els usuaris de la nàutica que realitzen aquestes males pràctiques no ho tornen a fer.
– La utilització de cremes solars biodegradables i no contaminants. Els científics alerten que la bioacumulació en els ecosistemes de substàncies tòxiques procedents dels filtres solars pot ocasionar alteracions hormonals i reproductives.
Canvi climàtic
El panell de Calfament global i la seua repercussió sobre les mars i oceans, en el qual han intervingut Pau de Vilchez, coordinador del comité d’experts de canvi climàtic Govern Balear; Ana Payo Paio, oceanògrafa i ambientòloga de la Universitat d’Aberdeen (Escòcia); Cristina Linares, Universitat de Barcelona Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Investigadora Institut revolta de la Biodiversitat (IRBIO); Xisco Sobrat, tècnic de l’Àrea Marina del GEN-GOB; i que ha estat moderat per la periodista de NouDiari, Laura Ferrer Arambarri, ha deixat reflexions com que és urgent actuar, el decreixement de les illes i el que pot suposar per a les nostres illes si no es prenen mesures correctores.
La radiografia realitzada per Pau de Vilchez ha omplit la sala d’actes d’una galtada de realitat, en la qual ha quedat palesa que les administracions no estan treballant al ritme que s’esperava d’elles i que les illes necessiten. Ana Payo ha reflexionat amb una cita de Miguel Delibes sobre “la responsabilitat que tenim cadascun i del patrimoni que gestionem”. La científica ha pujat a l’escenari descalça per a mostrar la situació de com es troba la ciència en aquest país, en un moment en el qual la societat els demana majors esforços.
Per part seua, Cristina Linares i Xisco Sobrat, han coincidit en la urgència de la situació i de la falta de pressupost per a protegir la nostra mar balear.
Economia blava
En aquest panell han participat David Alvarez García, fundador i director executiu de Ecoacsa; Sandra Palau, delegada de Caixa Colonya a Eivissa; François van den Abeele, Fundador i CEO de Sea2See; Eduardo Maynau, delegat de Balears de Redeia i Borja Álvarez Enriquez, responsable de l’àrea mediambiental de la mateixa companyia a les illes; la moderació s’ha encarregat Nico Ribas periodista del Diario.es.
David Álvarez ha parlat que l’anàlisi de Cost -benefici sobre l’impacte d’ampliar a un 30% les àrees marines protegides de Balears, ascendiria a uns 200 milions anuals. Pel que l’economia blava es demostra com una oportunitat.
Per part seua, el delegat de Redeia a Illes Balears, Eduardo Maynau, ha explicat com els enllaços submarins deRed Elèctrica, responsable del transport i operació del sistema elèctric nacional, han suposat un salt de gegant en la garantia de subministrament elèctric a les illes i en l’avanç de la transició energètica a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Un salt que es mesura en estalvi econòmic i d’emissions de CO₂ i una penetració major d’energies renovables i que, a més, es fonamenta en principis de protecció ambiental i sostenibilitat en tot el seu procés de planificació, disseny, execució, desenvolupament i manteniment de l’entorn en el qual se situa, la mar.
Les dades dels beneficis dels actuals enllaços elèctrics de les Illes són clars: eviten l’emissió de 500.000 tones a l’any de CO₂ i suposen un estalvi anual pròxim als 100 milions d’euros en el seu conjunt.
Criminologia blava
Per primera vegada en les quatre edicions del Fòrum Marí, s’introdueix una taula de debat que analitza la relació entre ciència, dret i criminologia, a fi de donar una visió holística i interdisciplinària a les pressions antropogèniques sobre el medi marí. En el panell titulat “Simbiosi entre ciència, dret i criminologia per a la protecció d’ecosistemes marins” han intervingut els ponents Ascensión García Ruiz, professora de Dret Penal i Criminologia, Universitat Complutense de Madrid; Pablo Serra-Palao, investigador FPU, Centre d’Estudis de Bioderecho, Ètica i Salut, Universitat de Múrcia; Esteban Morelle-Hongria, Centre d’Estudi de Dret Penal, Criminologia i Intel·ligència, Universitat Jaume I; moderats per Cristina Amanda Tur, periodista, escriptora i criminòloga.
Les qüestions ambientals han generat un gran debat en les diferents àrees de coneixement. La criminologia, com a ciència social, s’encarrega del fenomen criminal mitjançant l’estudi de l’agressor i la víctima, entre altres, però també disposa d’una línia específica sorgida en els anys 90’ que s’ha centrat en analitzar el mal ecològic generat per diferents activitats humanes, la criminologia verda.
Els experts van assenyalar que “Des del global al local, necessitem reforçar una anàlisi política, jurídic i criminològic amb metodologies provinents d’altres disciplines i amb una sòlida base científica. La necessitat de cooperar entre les diferents administracions a fi de prioritzar la protecció del nostre medi marí, que ha de comptar amb espais d’interconnexió entre l’acadèmia i la societat, el Fòrum Marí ens permet exposar i transferir el coneixement que des de les nostres investigacions obtenim i així poder transmetre’l a la societat civil en general per a potenciar la governança del medi marí com a instrument essencial”.
