Professionals del sector plantegen al VIII Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera mesures per prevenir la contaminació, millorar el fondeig i reforçar la responsabilitat de les empreses de lloguer
Eivissa, 21 d’octubre de 2026 – El capità i fundador d’Essence Sailing, Diego de la Viña, i Pedro Francisco Gil Martín, president de l’Associació d’Empreses de Xàrter de les Illes Balears (AECIB), han abordat durant la jornada principal del VIII Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera, celebrat a Eivissa aquest dimecres, diverses solucions per reduir l’impacte ambiental de la navegació recreativa. Entre aquestes hi ha la incorporació d’avisos sobre les praderies de posidònia als navegadors de les embarcacions, la millora dels serveis portuaris i una supervisió més gran de l’activitat de lloguer.
La trobada està impulsada per un equip promotor format per Ibiza & Formentera Preservation, Trasmapi, Ramat, Fundación Pachá, Insotel, The White Angel, Fundación Marilles, Marina Ibiza i l’Asociación Vellmarí. Aquesta edició compta, a més, amb la col·laboració de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern balear, l’Ajuntament d’Eivissa, Redeia, la Fundació Guillem Cifre de Colonya, el Teatro Pereyra i el Consell de Formentera.
Diego de la Viña proposa integrar la localització de les praderies a les cartes nàutiques digitals de plataformes com Navionics o C-MAP, de manera que els usuaris rebin alertes automàtiques abans de fondejar-hi al damunt, sense necessitat de recórrer a aplicacions addicionals. També planteja delimitar més clarament les zones autoritzades, cartografiar els fons adequats per a embarcacions de gran eslora i ampliar els camps de boies ecològiques allà on contribueixin a evitar danys a la vegetació marina.
Una altra de les principals propostes consisteix a instal·lar connexions per buidar les aigües grises i negres directament des dels amarradors, de manera que aquesta operació sigui «tan fàcil com carregar aigua». De la Viña considera que els sistemes d’extracció mitjançant motobombes són insuficients i defensa que les exigències ambientals han d’anar acompanyades d’«instal·lacions que permetin complir-les».
Per reduir els abocaments d’hidrocarburs, proposa, a més, revisar les sentines, utilitzar materials absorbents, disposar d’equips de resposta davant vessaments i extremar les precaucions durant el proveïment de combustible. També proposa limitar la velocitat en zones sensibles, millorar l’aïllament acústic de les sales de màquines i utilitzar productes de neteja biodegradables.
«El que cal és legislar d’una manera lògica i amb la gent que sap de vaixells al capdavant», ha subratllat De la Viña durant el Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera, una de les trobades de referència a escala estatal en divulgació científica sobre el medi marí, en què ha defensat una regulació basada en solucions pràctiques.
Intrusisme i manca de professionalització
Per la seva banda, des de l’AECIB, Pedro Francisco Gil Martín ha advertit durant la vuitena edició del Fòrum de les conseqüències de l’intrusisme i de la manca de professionalització d’alguns empresaris del sector del xàrter. «Jo soc dels qui opinen que el client serà la víctima d’una mala gestió», assenyala. A parer seu, el problema sorgeix quan «s’ofereixen serveis de lloguer sense conèixer prou les embarcacions, les normes de navegació i les responsabilitats que implica aquesta activitat, cosa que perjudica tant els usuaris com el medi marí».
Gil distingeix entre el lloguer d’embarcacions amb patró i sense. En aquest darrer cas, explica que l’ideal és que l’empresa proporcioni mapes i indicacions sobre les zones on està permès fondejar i supervisi mitjançant GPS els recorreguts dels clients. En el seu cas, quan detecta un comportament contrari a les instruccions, contacta amb els usuaris per corregir-lo i, si cal, els demana que tornin a port.
El president de l’AECIB assenyala també que l’associació estableix criteris d’admissió per als seus membres i preveu mesures davant els incompliments. Tot i que reconeix que les inspeccions administratives han augmentat els darrers anys, considera que «continuen sent insuficients» i reclama una «col·laboració més gran entre les autoritats, els ports i les empreses». Aquesta demanda coincideix amb l’advertiment fet recentment per Ibiza & Formentera Preservation, que va denunciar que el 2025 només es varen aixecar 18 actes d’infracció davant les 4.813 embarcacions detectades fondejant sobre posidònia a Eivissa i Formentera: tot just una per cada 270. Davant aquestes xifres, la fundació va reclamar reforçar la dotació d’agents de medi ambient del Govern balear i els mitjans del Servei de Vigilància de la Posidònia, perquè les tasques d’informació i prevenció vagin acompanyades d’un control efectiu dels incompliments.
Pel que fa a les boies ecològiques, Gil dona suport a instal·lar-les per protegir les praderies marines, però adverteix que «s’han d’ubicar allà on realment siguin necessàries i no ocupar zones d’arena on ja és possible fondejar sense fer malbé la posidònia».
Gil destaca, a més, que els clients estan cada vegada més sensibilitzats amb la conservació del medi marí i responen positivament quan reben informació clara sobre les bones pràctiques de navegació i fondeig. Una conscienciació més gran que, segons defensa De la Viña, ha d’anar acompanyada d’una «normativa adaptada a la realitat del sector i dels mitjans necessaris per complir-la, de manera que la protecció del medi marí no depengui únicament de la bona voluntat de les tripulacions».
