La biòloga Mercedes Varela mostra al Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera com les tècniques d’immersió respectuoses i la divulgació científica poden contribuir a protegir els ecosistemes
Eivissa, 21 d’octubre de 2026 – La biòloga marina Mercedes Varela, consultora d’Eurofins Munuera i directora de Ciència i Divulgació de Posidonia EcoSports, ha defensat al VIII Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera, celebrat aquest dimecres, el potencial del busseig sostenible per acostar la conservació marina a la ciutadania. L’especialista ha explicat com l’aplicació de tècniques utilitzades en el busseig científic, juntament amb la divulgació ambiental, permet «gaudir de la mar, conèixer-ne millor els ecosistemes i reduir l’impacte de les immersions sobre els fons marins».
Varela considera que molts dels impactes associats al busseig es produeixen per desconeixement i no per manca d’interès a protegir el medi marí. Entre els exemples esmenta «el moviment de les aletes massa a prop del fons, que pot aixecar sediments i afectar els organismes que hi viuen», i la pràctica d’ensenyar determinats exercicis de genolls sobre el fons marí, amb el risc de «fer malbé la vegetació i altres éssers vius que hi habiten».
Per reduir aquests impactes, la doctora en Ciències de la Mar aposta per ensenyar a bussejar sense necessitat de tocar el fons, mitjançant el control de la flotabilitat, una tècnica que utilitzen els qui practiquen busseig científic. A Posidonia EcoSports promouen diverses pràctiques respectuoses amb el medi marí, que ensenyen tant a les persones que s’inicien en el busseig com als professionals que volen incorporar-les a les seves classes. «Hi ha prou coneixement per garantir que es pot practicar un busseig molt més sostenible i responsable», assenyala.
Però no tot depèn de la tècnica. Mercedes també proposa canviar la manera de gaudir de les immersions, per exemple, dedicant menys temps a recórrer grans distàncies i més a observar què passa al voltant. Conèixer com es comporten els animals, com s’alimenten o com es relacionen amb el seu entorn ajuda, segons explica, a respectar-los.
Un altre dels exemples que comparteix és el de les àguiles marines, uns peixos emparentats amb les rajades que es poden observar al Parc Natural de la Serra Gelada, a Alacant. Varela explica que des de fa uns quatre anys hi ha una zona de trobada d’aquests animals, que utilitzen l’indret per reproduir-se. Durant les immersions, ensenya a observar-los sense perseguir-los, amb els focus apagats i mantenint la calma per no alterar-ne el comportament. Per a la biòloga, la seva presència és una mostra dels beneficis de protegir els espais marins. «Aquests són els regals de conservar, i són els que s’han de mostrar», resumeix.
Acostar la ciència a la ciutadania
Aquesta manera d’entendre el busseig està relacionada amb la trajectòria de Varela, que va treballar en recerca científica i consultoria ambiental abans d’impulsar projectes de divulgació i ciència ciutadana. El seu objectiu és que el coneixement sobre la mar no quedi únicament dins l’àmbit científic, sinó que arribi també a les empreses i a les persones que en gaudeixen.
La biòloga recorda que durant anys activitats com el busseig o el surf s’han ensenyat sobretot com a esports, sense aprofundir gaire en el funcionament dels ecosistemes on es practiquen. Tanmateix, assegura que aquesta situació està canviant i que cada vegada hi ha més interès per aprendre a relacionar-se amb la mar d’una manera respectuosa. El repte, a parer seu, és oferir informació entenedora i eines que es puguin aplicar a la pràctica. «Quan la gent ho entén i ho coneix és quan ho protegeix», sosté.
Aquesta mateixa idea és al darrere de Biodivulga, un projecte de ciència ciutadana que la biòloga va posar en marxa per acostar la recerca marina a persones sense formació científica i que, amb el temps, ha aconseguit implicar professionals de la recerca, empreses de consultoria ambiental i persones interessades a participar-hi.
Seguiment ambiental a Eivissa
Mercedes Varela també manté una estreta relació professional amb Eivissa, on participa dues vegades l’any, a través d’Eurofins Munuera, en campanyes de seguiment de les praderies de posidònia i dels possibles efectes de les dessalinitzadores sobre el medi marí. Aquests treballs inclouen anàlisis de l’aigua i mesuraments ambientals per comprovar el compliment de la normativa. Segons explica, els resultats dels controls en què participa són actualment favorables.
La investigadora destaca una particularitat de les dessalinitzadores que considera especialment positiva: els avenços tecnològics permeten produir aigua de manera més eficient i, alhora, reduir el consum d’energia i la generació de residus per cada unitat produïda. A diferència del que ha passat històricament en altres indústries, en què augmentar la producció podia implicar un impacte ambiental més gran, Varela considera que en la dessalinització la recerca d’una eficiència més gran també pot afavorir la sostenibilitat. «Per primera vegada, crec que de les primeres vegades a la història, que una indústria sigui més efectiva i més eficient afavoreix la sostenibilitat», assenyala.
La seva feina a Eivissa també reflecteix una de les idees que defensa al llarg de la seva participació al Fòrum: la importància de dedicar temps a observar què passa sota l’aigua. «De vegades cal aturar-se i mirar i observar, perquè quan observes i mires, de vegades hi veus més enllà», conclou.
El VIII Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera està impulsat per un equip promotor format per Ibiza & Formentera Preservation, Trasmapi, Ramat, Fundación Pachá, Insotel, The White Angel, Fundación Marilles, Marina Ibiza i l’Asociación Vellmarí. Aquesta edició compta, a més, amb la col·laboració de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern balear, l’Ajuntament d’Eivissa, Redeia, la Fundació Guillem Cifre de Colonya, el Teatro Pereyra i el Consell de Formentera.
