- Txema Brotons presenta la seva proposta de “Àrea de cria de catxalot del nord de Menorca”
- Balears destaca per tenir el major percentatge de preservació màxima, encara que aquesta xifra representa a penes el 0,005% del total d’aigües espanyoles
- Menorca compta amb prop d’un 35% d’Àrees Marines Protegides amb un 0,31% de protecció estrict
El Fòrum Marí ha clausurat la seva sisena edició a Maó amb una jornada dedicada a la protecció del Mediterrani. Espanya ha assumit el compromís de protegir el 30% de la seva superfície marina per a l’any 2030. Aquest objectiu s’emmarca dins de l’Estratègia de Biodiversitat de la Unió Europea i el Pla Estratègic Estatal de Patrimoni Natural i Biodiversitat, que planteja també com a meta la protecció estricta d’almenys un 10% de la superfície marina del total protegit.
Els ponents han estat Txema Brotons, director científic de TURSIOPS que ha presentat la proposta de declaració per a crear una Àrea Marina Protegida en la zona nord de Menorca on està comprovat que és una àrea de cria de catxalots. En acabar amb la seva intervenció es va unir a la taula rodona moderada per Irene Estaún, ambientòloga que actualment treballa en el desenvolupament del projecte INTERREG Euromed ARTEMIS, centrat en la restauració de posidònia i en l’avaluació dels serveis ecosistèmics, en la qual han participat Victor Carretero, responsable de la línia de medi marí del GOB Menorca, que va oferir dades sobre protecció a Menorca, i Noelia Hernández, ocean policy consultant de Oceana Europe, que va donar una visió més general de la situació de les costes espanyoles.
Tant Víctor com Noelia col·laboren amb la iniciativa MED30 que és un projecte liderat per Oceana, Fundació Marilles i Ecologistes en Acció, l’objectiu de la qual és aconseguir la protecció efectiva del 30% del Mediterrani espanyol per a l’any 2030, amb almenys un 10% de protecció estricta. Dins d’aquesta iniciativa, Oceana ha liderat un informe sobre la protecció estricta actual en aigües espanyoles i la urgència d’establir aquests espais marins de manera urgent per a garantir el compliment de l’objectiu 10×30.
“Cultura no humana”
La conferència de Txema Brotons ha estat centrada en el treball desenvolupat per a l’àrea de cria de catxalot del Nord de Menorca i quin ha estat el procés seguit per a comprovar la importància d’aquesta àrea.
Durant la seva intervenció el director científic de TURSIOPS ha posat en context el valor ecològic de l’espècie com a regulador de les poblacions d’aigües profundes i minimizador del canvi climàtic. A més, ha introduït un nou concepte en la conservació com el de “cultura no humana”, en referència als aspectes culturals intrínsecs del catxalot. “Com a animals culturals que són, posseeixen una diferenciació del llenguatge, que es transmet entre individus». És a dir, els sons que emeten per a comunicar-se entre ells al Mediterrani són diferents als dels seus cosins atlàntics. La seva conservació no sols implica la de l’animal en si, sinó també aquests aspectes culturals”, ha explicat Txema Brotons.
Brotons ha conclòs destacant la necessitat de crear una Àrea Marina Protegida: “Àrea de cria de catxalot del Nord de Menorca” (North Menorca Sperm Whale Nursery). Per a això, presentarà a les administracions una proposta de declaració de protecció efectiva que preservi aquesta àrea.
Med 30X30
Noelia Hernández en la seva primera intervenció en la taula rodona ha destacat que “l’evidència científica subratlla que les àrees marines sota protecció estricta són significativament més eficaces que les de protecció parcial. S’observa un augment en la biomassa, una major riquesa i densitat d’organismes, així com una recuperació més ràpida dels ecosistemes. Aquests beneficis no sols afavoreixen al medi ambient, sinó que també aporten un impacte positiu en l’economia blava, en particular en les pesqueres i el turisme, generant un entorn més productiu, estable i sostenible en el futur”.
Hernández ha destacat alguns exemples de protecció estricta a Balears com són la Reserva Marina d’Interès Pesquer (RMIP) de la Illa de l’Aire, RMIP de la Costa Nord-est d’Eivissa-Tagomago i la RMIP dels Freus d’Eivissa i Formentera, on la biomassa i/o la riquesa d’espècies són notablement superiors en zones de reserva integral en comparació amb zones de protecció parcial i la zona control.
Dades a nivell nacional
L’estudi de Oceana destaca què malgrat els avanços realitzats per algunes comunitats autònomes i el Govern central, el percentatge de superfície marina espanyola sota protecció estricta és mínim, sent en total menor a un 0,2%, la qual cosa està lluny de l’objectiu del 10% fixat per la Unió Europea.
Entre les diferents regions biogeogràfiques, tan sols un 0,014% de les aigües espanyoles compta amb protecció estricta, sent el Mediterrani la regió que major percentatge representa, amb un 0,012%. Quant a les comunitats autònomes, Balears destaca per tenir el major percentatge de protecció estricta, encara que aquesta xifra representa a penes el 0,005% del total d’aigües espanyoles.
“Aquestes dades evidencien la necessitat d’ampliar les zones amb protecció estricta de manera urgent. L’expansió d’àrees marines sota protecció estricta no és només una necessitat ambiental, sinó també una inversió estratègica per al benestar social i econòmic del país, i especialment les comunitats costaneres”, ha finalitzat Noelia Hernández.
El cas de Menorca
Dins de la situació de Balears, Menorca és la que més ben posicionada està per a complir amb els compromisos 30X30. Víctor Carretero, responsable de medi marí en el *GOB Menorca, ha ressaltat que “Si comptem totes les figures de protecció que tenim al voltant de Menorca, tenim un 65% de la mar territorial amb figures de preservació. Si sumem la part marina de la Reserva de la Biosfera llavors tenim un 100% de la mar territorial de Menorca amb alguna mena de protecció, però tenir algun tipus d’aquestes figures no és suficient per a aconseguir el compromís 30X30 ja que se sol·licita, a més, plans de gestió”.
“En aquest cas, -ha continuat Carretero-, figures de protecció amb plans de gestió a Menorca hi ha un 35%, encara que seria una mica enganyós ja que el canal de Menorca, que seria l’extensió més gran només té un únic pla de gestió que prohibeix la pesca d’arrossegament en una zona molt petita. Pel que no s’aconseguiria el 35%”.
Segons el representant del GOB, Menorca tindries els deures fets si es parla de figures de protecció amb plans de gestió, però si el que volem analitzar és quantes àrees amb màxima protecció existeixen, només hi hauria un 0.31% de la mar territorial. “Fa uns anys arribem a tenir un 0,35% però es va reduir l’àrea de protecció estricta de la *illa de l’Aire pel que només tenim el 0,31% esmentat anteriorment”, ha finalitzat Victor Carretero.
