Les investigadores Beatriz Marín i Marta Florido aborden al Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera els obstacles burocràtics per a la restauració i la importància de detectar a temps noves amenaces
Eivissa, 21 d’octubre de 2026 – Les investigadores Beatriz Marín, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), i Marta Florido, de la Universitat de Sevilla, han abordat al VIII Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera dos dels desafiaments que afronta la conservació dels ecosistemes marins: les dificultats per recuperar les praderies submarines degradades i l’expansió d’espècies invasores.
El Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera, impulsat per Ibiza & Formentera Preservation, Trasmapi, Ramat, Fundación Pachá, Insotel, The White Angel, Fundación Marilles, Marina Ibiza i l’Asociación Vellmarí, en col·laboració amb la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern balear, l’Ajuntament d’Eivissa, Redeia, la Fundació Guillem Cifre de Colonya, el Teatro Pereyra i el Consell de Formentera, ha arribat aquest dimecres a la vuitena edició amb gairebé una vintena de ponents que han tractat temes tan diversos com la crisi climàtica i els seus efectes sobre el Mediterrani, l’economia blava o l’estat ecològic de la mar.
És el cas de Beatriz Marín, que ha centrat la seva intervenció en la Cymodocea nodosa, una planta marina menys coneguda que la Posidonia oceanica, però també important per als ecosistemes costaners. La investigadora compara totes dues espècies amb la vegetació d’un bosc: la posidònia seria l’equivalent dels arbres, mentre que la Cymodocea s’assemblaria a l’herba. Aquesta darrera pot colonitzar espais del fons marí i facilitar el posterior establiment de la posidònia. Juntament amb la investigadora Fiona Tomás, també de l’IMEDEA, Marín duu a terme una revisió dels estudis científics disponibles sobre els diferents mètodes de plantació de Cymodocea nodosa. Segons explica, encara hi ha poques investigacions que permetin determinar quin procediment ofereix millors resultats.
Entre les tècniques estudiades destaca la germinació de llavors al laboratori per traslladar després les plantes a la mar, una alternativa a la sembra directa que podria millorar els resultats de la restauració. Tanmateix, Marín recorda que encara «cal perfeccionar aquests mètodes i protegir els exemplars joves dels animals que se n’alimenten».
A les dificultats científiques s’hi afegeixen les administratives. «La burocràcia, per exemple, és un límit força important», assenyala la investigadora, que adverteix que els tràmits poden endarrerir les actuacions de restauració. Com a exemple, esmenta els fragments de posidònia despresos durant els temporals, que es podrien aprofitar per recuperar praderies, però l’ús dels quals requereix autoritzacions que no sempre arriben a temps.
Marín, que també coordina la Xarxa de Restauració de Cymodocea, integrada en l’Aliança Europea per a la Restauració de Praderies Marines (ESRA), destaca la importància de compartir coneixements i millorar la col·laboració entre científics i administracions. «Hi ha gent que ha de prendre decisions i l’ideal és que ho pugui fer amb l’ajuda de professionals que coneixen com funcionen els ecosistemes», explica. La investigadora recorda, a més, que «reduir la contaminació i evitar els fondeigs inadequats és fonamental perquè els treballs de recuperació tenguin èxit».
L’impacte de les algues invasores
Per la seva banda, Marta Florido ha presentat els resultats de les seves investigacions sobre l’alga invasora Rugulopteryx okamurae, desenvolupades a la Universitat de Sevilla amb finançament de Red Eléctrica, dins la plataforma Bosque Marino de Redeia. Aquesta espècie té una gran capacitat d’expansió i tolera condicions ambientals molt diverses. En determinades zones de la badia d’Algesires va arribar a cobrir més del 80 % del fons marí en menys de dos anys i, posteriorment, va mantenir cobertures superiors al 75 %.
La investigadora explica que les conseqüències d’aquesta invasió van molt més enllà de la presència massiva de l’alga. Un estudi publicat el 2026 a la revista ‘Marine Environmental Research’ documenta canvis en les comunitats marines de les zones afectades: algunes espècies es tornen menys abundants, mentre que d’altres, capaces d’adaptar-se a condicions molt diferents, guanyen terreny. D’aquesta manera, la invasió no afecta igual tots els organismes, sinó que modifica l’equilibri entre les espècies que habiten aquests fons.
Florido descriu aquest procés com una «homogeneïtzació en cascada», perquè les alteracions fan que les comunitats submarines de diferents zones s’assemblin cada vegada més. Això pot tenir conseqüències per al funcionament dels ecosistemes: quan disminueix la varietat d’espècies i comunitats, també es podria reduir la seva capacitat per afrontar altres canvis ambientals. Així, la investigació posa el focus no només en fins on s’estén l’alga invasora, sinó també en com transforma la vida marina allà on s’instal·la.
En el cas de les Balears, Florido assenyala que, segons la informació de què disposa el seu equip, Rugulopteryx okamurae encara no s’ha establert a l’arxipèlag. Aquesta circumstància ofereix la possibilitat d’actuar abans que es produeixi una expansió com l’observada en altres zones del Mediterrani i de l’entorn de l’estret de Gibraltar. La investigadora considera especialment important detectar qualsevol possible introducció en les primeres fases, quan encara es poden plantejar mesures per evitar-ne la propagació.
Per això, destaca la necessitat de «mantenir la vigilància i comptar amb la col·laboració de pescadors, bussejadors i navegants, que poden ajudar a identificar canvis als fons marins i alertar de la presència d’espècies desconegudes». «L’experiència de les zones ja envaïdes mostra la importància de disposar d’informació científica des del principi per orientar les decisions de gestió i evitar que una introducció passi desapercebuda fins que sigui molt més difícil controlar-la», subratlla.
