Quarta jornada de la cinquena edició del Fòrum Marí
- Manu San Félix creu necessària i urgent la protecció efectiva del 30% de la mar en 2030
- En totes les anàlisis i recomptes que s’han realitzat des de Enalia Physis Xipre, no s’han trobat alevins de Nacra (Pina Nobilis)
Eivissa, 18 de novembre de 2023. La quarta jornada del Fòrum Marí s’ha dedicat a conèixer diferents projectes relacionats amb la restauració i la regeneració del Mediterrani, tant a les illes Balears com en altres zones d’aquest com Xipre, Grècia i Sicília.
A més, es va poder comprovar com en la ciència, en la biologia, o en la divulgació marina, el pes de les dones és cada vegada major i que cal mostrar-lo a la societat. En la regeneració i recuperació del Mediterrani hi ha un protagonisme de la dona. “Des de IbizaPreservation com a membre de l’Equip Promotor del Fòrum Marí estem molt contents amb aquesta taula perquè a més de parlar de regeneració marina hem pogut comprovar la importància de les dones en la ciència. Considerem que és important que en espais científics les dones adquireixin protagonisme més enllà de complir la quota i aquest ha estat un claríssim exemple d’això”, ha declarat Inma Saranova, directora de IbizaPreservation.
Per a parlar dels projectes que es realitzen a Balears van intervenir Aina Blanco, investigadora de l’Institut Menorquí d’Estudis de la Reserva de la Biosfera de Menorca que estan treballant en la restauració de badies succintes (badies poc profundes); Tati Benjumea, investigadora de Medgardens, que estan treballant en la badia de Portocolom a Mallorca; i Manu San Félix, biòleg marí, explorador de National Geographic i membre de l’Equip promotor que va parlar del projecte Be Blue Balears en el qual també participa el grup Insotel.
En la segona taula, dedicada a conèixer experiències d’èxit en àrees marines protegides d’altres zones del Mediterrani, van intervenir Berta Manzano, gestora de programes de Conservation Collective; Gaia Agnello, directora executiva de Sicily Environment Foundation; Arini Karathanau, gestora de projectes marins de Cyclades Preservation Fund; i Valentina Fossati de Enalia Physis Xipre.
Xipre sense Nacras
Dels tres casos que es van veure en altres zones del Mediterrani es van presentar resultats optimistes en dos dels casos, mentre que en l’estudi presentat per Valentina Fossati, investigadora de Enalia Physis Environmental Research Centri de Xipre, la conclusió va ser negativa. L’estudi elaborat per aquesta investigadora ofereix dades poc daus a l’esperança. A Xipre la Nacra està extinta. En totes les anàlisis i recomptes que s’han realitzat des de Enalia Physis Xipre, no es van trobar alevins d’aquesta espècie.
La nacra, és un mol·lusc bivalve endèmic del Mediterrani i el de major grandària de les nostres aigües. Sol viure associat a comunitats de plantes marines com la Posidònia, la seva petxina és un hàbitat perfecte per a nombroses espècies i la seva capacitat de filtració, el converteix en un veritable biofiltre de les aigües. A Balears la seva situació és crítica però el que s’ha pogut comprovar és que en altres zones és pitjor.
Tant Gaia Agnello, directora executiva de Sicily Environment Foundation, com Arini Karathanau, gestora de projectes marí de Cyclades Preservation Fund, van presentar sengles projectes en els quals estan involucrant a tots els àmbits socials dels territoris en els quals es desenvolupen. Agnello, amb el projecte de recuperar xarxes fantasmes dels fons, comptant amb l’ajuda dels propis pescadors de Sicília i Arini, amb la creació de zones protegides per a la pesca, en uns caladors com els de les illes gregues Cíclades que estan esgotats.
Els boscos submarins balears
Els tres ponents que van parlar de la situació dels boscos submarins a Balears van arribar a la mateixa conclusió. Estan en regressió. Les prades de posidònia, de Cystoseira i d’altres tipus d’algues, sobretot en badies succintes, poc profundes, estan necessitades de diferents tipus d’actuació.
Per a Blanco i Benjumea, el primer és acabar o controlar les males praxis humanes que afecten la qualitat de les aigües. Alguns dels efectes podrien revertir-se amb noves infraestructures i amb una millora de les inversions d’aquestes activitats que les perjudiquen, com són els abocaments d’aigües mal depurades i la instal·lació de boies ecològiques, encara que la pujada de la temperatura de la mar és una altra de les grans afeccions d’aquests boscos.
Tati Benjumea, a més, va afegir que la restauració i la regeneració d’aquests tipus d’hàbitats a més de ser més complicats, sempre són més cars si protegim i actuem en la prevenció. Per part seva, Manu San Félix, que es troba d’expedició a Micronèsia i que va enviar la seva intervenció en un vídeo, va ressaltar la necessitat que per a 2030 el 30% del Mediterrani estigui protegit de manera efectiva.
