L’anàlisi del mal ecològic dels abocaments de salmorra sobre la Posidònia oceànica, a debat, a Eivissa
● Per al Fòrum Marí, “una vegada conegut el diagnòstic del problema és urgent dur a terme mesures que mitiguin l’efecte negatiu de la salmorra en la badia de Talamanca”
Eivissa, 20 de juny de 2023. Aquest matí, organitzat pel Fòrum Marí, s’ha presentat en la seu d’Eivissa de la Universitat de les Illes Balears l’estudi “Anàlisi ecocriminologic de la salmorra sobre ecosistemes aquàtics: impactes sobre la Posidònia oceànica i cerca de solucions des de la justícia restaurativa” dirigit pel professor de la Universitat Jaume I, el Dr. Esteban Morelle-Hungría, del Centre de Recerca de Dret Penal, Criminologia i Intel·ligència, juntament amb Pablo Serra-Palao, investigador en dret mediambiental. Aquest és el primer que analitza els impactes dels abocaments de salmorra de plantes dessalinitzadores sobre ecosistemes marins. La criminologia verda o ecocriminología analitza de forma multinivell els danys i impactes generats per una activitat humana que pot estar autoritzada però que té un impacte real sobre els ecosistemes. L’estudi s’ha centrat en l’anàlisi de l’afectació que produeix l’emissari de salmorra que aboca en la badia de Talamanca en el municipi d’Eivissa, així com en altres zones de les illes Balears.
Està recerca està emmarcada dins del projecte liderat pel professor Antonio Fernández Hernández, titulat “Respostes legals de caràcter sancionador enfront del canvi climàtic com a risc a la seguretat nacional, UJI-B2021-41” finançat per la Universitat Jaume I, qui presentarà aquest projecte i la importància de fer un ús sostenible dels recursos naturals per a garantir la seguretat del planeta. A més, ha participat en aquesta presentació el subdirector del Laboratori sobre Canvi Climàtic (LINCC) de la Universitat de les Illes Balears, el Dr. Pau de Vilchez-Moragues, així com, la investigadora Dra. Marta Puxan-Oliva, que ha presentat CoG 2021: Ocean Crime Narratives: A Polyhedral Assessment of Contemporary Sigui Narratives on Environmental Harm and Crime (1982-present) OCE, del qual forma part també un dels autors de l’estudi presentat, el Dr. Morelle-Hungria.
En la recerca s’ha realitzat un estudi sobre les tècniques emprades en el procés de dessalació/dessalinització i els impactes dels abocaments de salmorra que són dipositats a la mar. A través d’una anàlisi d’impactes des de les ciències socials i jurídiques es pot comprovar com els danys ecològics no sols es poden centrar sobre aquesta espècie vegetal, sinó que des d’una perspectiva ecosistèmica també es veuen afectades altres espècies. Una de les qüestions més interessants es realitza des de la coneguda com a justícia ecològica, on s’han estudiat les diferents formes de restauració de les zones afectades.
Mal ecològic real
Aquest estudi mostra la pressió de la salmorra sobre les prades de Posidònia com un veritable mal ecològic, considerant tant els efectes negatius que s’observen sobre ella com en una gran diversitat d’espècies dependents d’aquesta. Entre els efectes negatius observats en les prades de Posidònia i que diversos estudis científics associen a la salmorra, destaca el retrocés significatiu en l’extensió d’aquest hàbitat en aquelles zones on s’aboca la salmorra. Aquests abocaments poden provocar danys significatius sobre el creixement i longitud de les fulles —apareixent teixit necròtic en aquestes—, així com un augment en la taxa de mortalitat. A més, la salmorra afectaria la resta d’espècies que habiten en les prades de Posidònia.
Per als autors, és necessària la posada en funcionament de mesures de prevenció i mitigació en la zona de la Badia de Talamanca, com per exemple les següents: l’establiment d’un llindar màxim de salinitat científicament consensuat i una periodicitat de les observacions adequada; o la realització d’una anàlisi sobre el possible ús de la salmorra per a una altra finalitat, com és el cas de la mineria de la salmorra, que permet l’extracció dels elements presents en aquesta mena d’abocats —fòsfor, rubidi, magnesi, indi, cesi, clorur potàssic i clorur sòdic, entre altres—, sent econòmicament viable en poder ser emprats per a la producció de guix o carbonat càlcic.
A més, l’estudi destaca la necessitat d’establir instruments cap a la reparació i eventual adaptació del mitjà afectat a la nova situació, com la repoblació d’espècies afectades, així com la restauració i regeneració de Posidònia a través de trasplantaments de plantes a partir de llavors.
Els resultats d’aquest estudi han permès elaborar un article de recerca que, actualment, es troba en fase de revisió per a un número especial sobre Criminologia verda en una revista científica espanyola. Es tracta d’un estudi pioner en analitzar el mal ecològic des de la Criminologia verda, perspectiva que permet considerar com a danys ambientals els impactes permesos o autoritzats, analitzant de manera integral els impactes derivats de tals pràctiques.
“És fonamental la col·laboració de les administracions i científics. No podem quedar-nos en la diagnosi dels problemes, necessitem d’actuacions urgents que mitiguin l’efecte de la salmorra en una prada de Posidònia tan important per a l’illa d’Eivissa com és la de la badia de Talamanca. Un espai que no sols es veu afectat pels abocaments de la dessaladora, sinó també pels efectuats per una depuració deficient de la planta del municipi d’Eivissa. Des del Fòrum Marí volem donar les gràcies als autors d’aquest estudi que permet visibilitzar aquest problema i denunciar, sensibilitzar i buscar solucions des d’una perspectiva àmplia i basada en dades empíriques”, ha assenyalat Antonio Martínez Beneyto, coordinador del Fòrum Marí.
